Lance Armstrong la polèmica!

art-armwiggins-620x349

Hi ha un terme definitiu si parlem de ciclisme: Lance Armstrong. Societat dividida sobre la puresa dels seus Tours, és indiscutible que aquest senyor era sobre-humà:

Lance Armstrong – nascut Lance Edward Gunderson – (PlanoTexasEUA 1971) és un ciclistaestatunidenc. És el corredor que ha guanyat més vegades el Tour de França, aconseguint la victòria en set edicions consecutives, des de l’any 1999 fins al 2005. Immediatament després de la seva setena victòria al juliol del 2005, anuncià la seva retirada del ciclisme professional. Tanmateix, després de tres anys lluny del pilot (però mantenint-se en forma corrent maratons i curses de mountain bike) el ciclista nord-americà féu públic el 9 de setembre del 2008 que pensava tornar a córrer de manera professional, amb l’objectiu de guanyar un vuitè Tour de França i despertar la consciència sobre la lluita contra el càncer.[1] Armstrong participà en les edicions de 2008 a 2011, retirant-se finalment el 16 de febrer de 2011 quan hagué d’enfrontar-se a una sèrie de denúncies per dopatge. El 24 d’agost de 2012 anuncià oficialment que no pensava seguir amb la seva defensa per aquest cas, quedant automàticament desposseït dels set tours que havia guanyat i de la medalla de bronze dels Jocs Olímpics del 2000.[2]

El 1999 estava pletòric donada la seva condició física després de la superació del càncer. Bruyneel el va convèncer que era possible aconseguir la victòria més gran del ciclisme, guanyar el Tour de França. Partint com un favorit de segona fila, va aconseguir la victòria final arrasant als seus rivals, si bé cal destacar la caiguda que va patir el suís Alex Zülle quan estava al capdavant de la classificació general i que el va fer perdre un temps irrecuperable. Aquell mateix aconseguí la medalla de bronze en els Jocs Olímpics d’estiu 2000 realitzats a Sydney en la prova de contrarellotge per darrere deViatxeslav Iekímov i Jan Ullrich.

Any rere any el seu equip aconseguí fer-li un equip a mida i al servei del ciclista nord-americà, amb figures com Roberto Heras, Viayxeslav Ekímov o George Hincapie. Així fou com Armstrong aconseguí guanyar quatre tours consecutius, fins a arribar a l’edició de 2003, la del centenari, i amb la possibilitat d’igualar el rècord de cinc victòries consecutives de Miguel Indurain. Tot i les envestides de Jan Ullrich, Armstrong aconseguí fer-se amb la victòria. El 2004 després d’una preparació molt dubtosa durant la primavera pocs comptaven amb ell per guanyar el sisè Tour, cosa que féu sense problemes gràcies a l’abandonament dels grans favorits de la prova francesa i al defalliment de Jan Ullrich, que en aquella ocasió tan sols fou quart a la classificació general.

Establert a la ciutat catalana de Girona des de 2005, on fa estades esporàdiques amb el seu equip per realitzar entrenaments per la zona, el 18 d’abril d’aquell any anuncià que es retiraria el juliol següent, tot i tenir un any més de contracte amb el seu equip Discovery Channel.

L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries dels Esports “per la seva lluita per superar la seva malaltia”. El2004 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[3]

 

Palmarès:

Una vegada llegit tot això només cal recordar les tardes de glòria que ens ha donat a tots els aficionats al ciclisme, admiradors o detractors.

Salut i Retro!

elizabethkreutz-armstrong